XARXA DE BIBLIOTEQUES DEL LLUÇANÈS

El bloc de les biblioteques del Lluçanès.

dijous, 23 de març de 2017

Ramon Erra porta el Far West Gitano a la Biblioteca de Perafita

Ramon Erra, l'escriptor de Santa Eulàlia de Puig-oriol, va participar a la tertúlia del darrer Club de Lectura de Perafita, el passat divendres 10 de març. Una quinzena de persones havíem llegit la seva última novel·la, Far West Gitano, 9 de les quals vam gaudir amb un llarg debat. La història presenta una família de gitanos establerta en una ciutat de Catalunya Nord, que decideix tornar als orígens nòmades. El debat va ser molt interessant...


Passió gitana
Tal com va explicar Erra, aquest llibre és un homenatge als gitanos, com una "elegia". Des de sempre s'ha interessat per aquest poble sense pàtria, i amb memòria curta, ja que la seva història no consta enlloc i només passa de pares a fills. Un poble en extinció... En part, per les dificultats que comporta la vida nòmada. El llibre les mostra amb humor i realisme.
Els personatges de la novel·la ens permeten endinsar-nos en les diferents estirps gitanes. Per una banda hi ha el Ramonet, el pare de la família, i la seva germana Tati, descendents dels nòmades "manouche". Per l'altra hi ha la Celos, la mare, que ha viscut sempre a la Barriada de la ciutat. Els seus fills són l'última generació, que són gitanos perquè els seus pares ho són, però que es plantegen com volen viure...
Es nota que l'autor ha investigat sobre el tema. Com diu, va arribar un moment que en passar per una ciutat "semblava que tingués un radar per trobar els gitanos". Erra ens explica vàries anècdotes que s'ha trobat en aquesta "investigació". Com un dia, que va passar pel mig d'un campament de gitanos de bona vida, que vivien en caravanes luxoses "tenien televisions gegants i em demanaven 1 €".
Els temps han canviat.



Una narració àgil
Totes les assistents van destacar la manera d'escriure d'Erra, amb paraules molt nostrades i un estil que "fa de bon llegir". En el transcurs del llibre es barreja la 1a persona amb la 3a, com si es tractés d'una conversa oral. Com va explicar ell mateix, és un recurs que utilitza per simbolitzar la "veu social", com si algú expliqués i valorés la historia. També introdueix elements del francès, com el "pas" i algunes paraules com "putain". Com diu, alguns entesos l'han felicitat per la manera com ha reproduït el llenguatge. Tanmateix, en aquest camp no ha pretès ser realista, i va dotar el text amb aquest estil per caracteritzar millor els personatges i situar el lector.
La història és una road-movie farcida d'episodis que ens permeten conèixer els personatges. El tema central és el viatge en sí, la família, i la "llibertat" de la vida nòmada. Com vam dir, aquestes ganes de fugir, d'emprendre un viatge lliure, la tenim tots!

Rerefons del Lluçanès
Poder comptar amb l'autor del llibre, ens va permetre conèixer detalls ben propers de l'obra... Si bé cada vegada hi ha menys gitanos que passen pel Lluçanès, fins fa ben poc, era comú que de tant en tant rondessin ben a la vora per aquestes contrades.
En un moment es parla de la riera Lluçanesa, lloc on la família fa parada. Com va reconèixer Erra, i altres lectores, al costat del riu, era un lloc habitual on feien parada els gitanos. Poc després, la família s'atura al restaurant de la Vilma, una argentina apassionada de la música (un homenatge a la Kin de la Primitiva?).
Al llibre també hi apareix el lloc on va haver-hi la mort d'un gitano, lloc assenyalat amb una creu. Aquest indret va ser reconegut. Prop de Santa Eulàlia, en un racó amagat, també hi ha una creu: la creu del Mateu, un gitano ben conegut, també pels perafitencs i perafitenques. Una de les presents el recordava vivament. De fet, en el número 33 del Full d'Història i Memòria de Perafita, se'n parla: "en Mateu Reyes era la figura més esperada per la canalla: no s’afaitava, portava els cabells llargs, semblava un crist!". Com diu més endavant, se'l van carregar els nacionals. Quina gran tasca, la dels historiadors perafitencs. Gràcies a la seva feina vam poder fer màgia, i una lectura es va fer realitat:

Mateu Reyes. Foto publicada al número 55 del Full d'Història i Memòria de Perafita._F:Fortià Vinyeta 


I així, parlant del llibre, dels gitanos, i de la vida van haver passat dues hores de club de lectura ben entretingudes! Gràcies Ramon i lectores!

dimarts, 7 de març de 2017

Un conte colorista i especial


Un conte biogràfic molt colorista i especial, que parla de la creació artística, la inspiració i de com, fer el que ens agrada, ens fa sentir bé i mantener-nos vius.

dimarts, 31 de gener de 2017

Presentació del llibre a la biblioteca de Prats de Lluçanès

Basc per a Catalanoparlants (o de com dues llengües tan diferents s'assemblen tant)
FERNÁNDEZ Beatriz
PINEDA Anna

Si heu obert aquest llibre per qualsevol pàgina, ja us haureu adonat que, de fet, no es tracta d’un típic manual de gramàtica. El llibre que teniu a les mans conté, és clar, nocions de gramàtica del basc, però no és només això, ni de bon tros. Hi trobareu una bona dosi de passatges novel·lats, referències històriques i culturals, tastets de gastronomia… i més! Tot plegat per endinsar-vos, de manera entretinguda, en el funcionament de la llengua basca, guiats per la ploma amena i alhora rigorosa de la professora Beatriz Fernández, amb l’ajut de la lingüista Anna Pineda, que ha traduït i adaptat per al públic catalanoparlant aquest llibre. De fet, tal com es llegeix al subtítol de l’obra, els lectors s’adonaran que el funcionament d’una llengua aparentment tan llunyana i diferent com el basc és, en el fons, molt semblant al funcionament del català. Es tracta, en definitiva, de descobrir, llegint, que la gramàtica basca i la catalana s’assemblen més del que hauríem pogut imaginar, com, de fet, s’assemblen les gramàtiques de totes les llengües


dilluns, 16 de gener de 2017

Recomanació llibre - gener 2017

Cap a les estrelles

Daniel Montañà Buchaca

«Encara que tinguis els ulls tancats i no puguis dir res, estic segur que em sents, Joan, amic meu, i que aquestes cançons seran un bàlsam que t’ajudarà a recuperar-te. Com sempre, només depens de tu mateix i de la teva capacitat de supervivència i il·lusió. El record del passat serà la punta de llança que ens durà a enfocar de nou el futur. Perquè, com tu saps, molts dels nostres ja han marxat per no tornar. Sempre els envoltarà el misteri...»
«En aquests poblets de la Provença, amb la Kitten al costat, sóc feliç. Molt feliç. Estic enamorat. De vegades, a la terrassa d’un bar, algú em demana si pot agafar la cadira on està asseguda la Kitten. Els engego, perquè jo la veig. Sento que ella m’estima a la seva manera i això sol ja és important. Viure el moment que la vida ens dóna. Sense res més. Sense explicacions gaire profundes.»

Daniel Montañà Buchaca

Daniel Montañà Buchaca (Berga, 1956). Metge, historiador i escriptor. Ha obtingut el Premi Avui de Periodisme (1989), el primer accèssit del Premi d’història “Pere Tomic” del Consell Comarcal del Berguedà (1991), el Premi Medicina i Societat Comarcal de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (1993), el Premi “Jaume Aiguade i Miró” de Divulgació i Educació Sanitàries (2000) i el Premi Història de la Farmàcia Catalana (2006). Ha sigut president de l’Associació Cultural El Vilatà de Gironella (Berguedà) i vicepresident de l’Associació Catalana de Premsa Comarcal. És autor i coautor de més d’una vintena de llibres d’història, i ha escrit els contes Kitten (dins Parnassius Apollo. Relats de l’Alt Pirineu, 2002 i 2006, edició de bibliòfil) i el conte infantil Sicona, la formiga (2008).